ACTIVITAT L'HEROI QUOTIDIÀ
"Cadascun de nosaltres té tres possibilitats: ser passiu i no fer gens, ser malvat o convertir-se en un heroi"
Philip Zimbardo
1a SESSIÓ Explicació teòrica dels conceptes. Visualització de fotografies i anàlisis dels elements del llenguatge fotogràfic (enquadrament,
composició i tècnica).
composició i tècnica).
· La fotografia. La imatgei la càmera fotogràfica.
- Càmara rèflex i compacta.
– L'objetiu
– El difragma
- L'obturador
· Antecedents històrics.
– La cambra obscura i els productes químics sensibles a la llumsolar.
– La cambra obscura i els productes químics sensibles a la llumsolar.
– Niepce, Daguerre i Talbot.
– El col·lodió humit Scott Archer.
· Corrents estètics clàssics i moderns de la fotografia.
– La fotografia artística.
– La fotografia artística.
Fotomuntatge Henry Robinson Peach
Efectefloue Julia Margaret Cameron
- Dinamisme.
- Muybridge y Marey
-Les avantguardes
Alexandre Rodtchencko
Surrealisme. La solarització.
Man Ray
·Dadaisme. El fotomuntatge
Heartfield
· El constructivisme. El fotograma.
Láslo Moholy- Nagy.
· Documentalisme i fotoperiodisme
Dorothea Lange
Robert Capa
Henri Cartier-Bresson
· Gèneres fotogràfics.
Fotografia publicitària
Fotografia de naturalesa
Fotografia cièntifica i mèdica
Fotografia de premsa
2a SESSIÓ
· Plantejament de l'exercici “L'heroi quotidià”, narrar la història d'una persona que ells consideren el seu heroi mitjançant imatges fotogràfiques i textos. Col·laboració amb l'assignatura Llengua castellana/catalana i literatura per a l'elaboració dels textos ( Bloc 1. Comunicació
4.3. Escriure. Composició de textos escrits. Composició de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials).
· Visualització d'un tros del vídeo del programa Redes.
http://www.redesparalaciencia.com/2559/redes/2010/redes-54-la-pendiente-resbaladiza-de-la-maldad
· Art Conceptual
L'art conceptual es va desenvolupar a la fi de la dècada dels seixanta i inicis dels vuitanta del segle XX. Els orígens es troben en l'obra de Marcel Duchamp, artista d'origen francès
que ja afirmava que el concepte era més important que l'objecte artístic.
La característica principal d'aquest corrent és el predomini dels elements conceptuals sobre els purament formals. Així doncs, l'art conceptual és una forma d'expressió que intenta
evitar l'estímul òptic a favor dels processos intel·lectuals que el públic és convidat a compartir amb l'artista. Per a això, aquesta disciplina artística es fixa en els ambients cromàtics,
en els lluminosos, i en les variacions sobre la naturalesa.
Els artistes de l'art conceptual es valen de mètodes inusuals i diversos per presentar la idea de la seva obra. Trien fotografies, vídeos, documentals escrits, enregistraments,
presentacions d'actes en públic… i molts altres materials efímers que els serveixen per documentar les seves idees o explicar esdeveniments que ocorren fora dels museus. Un dels
exemples primerencs de l'art conceptual és “Una i tres cadires”, una creació de Joseph Kosuth, artista nord-americà que en 1965 crea una obra amb una cadira com a protagonista
central. L'obra en qüestió consisteix en una cadira plegable de fusta, una fotografia d'una cadira i una ampliació fotogràfica de la definició de cadira extreta del diccionari. Amb això
aquest artista conceptual cerca que el públic contesti en quin dels tres elements es troba la identitat de l'objecte: en la cosa mateixa, en la representació o en la descripció verbal? Pot
descobrir-se la identitat de la cadira en un, en alguns, en tots, o en cap d'ells?
A la fi de la dècada de 1980, l'art conceptual experimenta un fort ressorgiment, just quan l'atenció del món de l'art d'avantguarda s'orienta cap a l'obra basada en el tema i el
contingut. No obstant això, pel seu caràcter efímer, l'art conceptual va deixar poques obres en els museus. Només van quedar les fotografies i les declaracions impreses (llibres,
catàlegs i fullets) sobre els projectes.
El body art (art minimalista que utilitza el cos com a material de l'obra) i el land art (art terrestre que consisteix en gegantesques obres en amplis espais naturals) van ser dos corrent molt importants de l'art conceptual.
http://www.artelista.com/arte-conceptual.
· Sophie Calle
Sophie Calle (París, 1953, artista conceptual)
utilitza la fotografia i el llenguatge per
presentar històries i situacions que recreen la
vida quotidiana al món d'avui. La
convergència de la imatge fotogràfica i els
textos reprodueix les formes i procediments
expressius dels mitjans de comunicació. I, no
obstant això, en els treballs de Sophie Calle,
d'altra banda, el mateix que en els mitjans,
mai sabem si el que s'explica va ocórrer
realment o és una invenció, la credibilitat de
la qual es funda en la força persuasiva del
lloc on apareix, els mitjans o l'art.
D'aquesta manera, l'obra de Sophie Calle se
centra en una interrogació sobre veritat i
mentida, ficció i realitat, experiència i
invenció i entre el privat i el públic, que
constitueix una de les claus centrals del
pensament occidental. I que en els últims
anys ha centrat també la reflexió entorn del
simulacre, desenvolupada sobretot per Jean
Baudrillard.
http://www.unica-cartelera.com.ar/gacetilla_dolorexquisito.htm
Autobiografies
L'ostatge
No podia comptar amb ell. En la nostra
primera cita, s'havia retardat un any. Per
això quan va partir, i per assegurar-me
que tornaria, li vaig exigir un objecte
com a "ostatge
Els adormits
“El que m'agradava era tenir en el meu llit
gent que no coneixia, del carrer, que no
sabia el que feien, però que al meu em
donaven la seva part més íntima, (…) veure
com dormien vuit hores a la nit, com es
movien, si parlaven, somreien. Aquesta gent
no sabia qui era ni què feia (…) Venir a
dormir al meu jaç. Deixar-se fotografiar.
Respondre a algunes preguntes. “
Els cecs
"Vaig fer aquest treball a França i Austràlia.
No sé per què vaig preguntar sobre labellesa. Simplement, em vaig trobar amb un
grup de cecs al carrer i un li deia als seus
amics: 'Ahir vaig veure una pel·lícula
preciosa'. Vaig trigar dos anys a acabar
aquesta obra. Tenia por de l'element de
crueltat implícit a preguntar-li a una persona
cega què és la bellesa. A més en aquesta
obra tornem a trobar la idea de mirar sense
ser mirats. No es tracta aquí d'una
investigació sobre la idea de bellesa. No
m'interessa demostrar que els cecs poden
veure."
Duane Michals és un fotògraf americà (nascut
el 18 de febrer de 1932 en Pennsylvania) la
fotografia del qual va destacar en els anys
setanta per les seves exposicions múltiples, per
les seves seqüències i per la incorporació de
dibuixos i textos com a elements de les fotos.
Se li considera un dels principals representants
de la fotografia conceptual i filosòfica.
el 18 de febrer de 1932 en Pennsylvania) la
fotografia del qual va destacar en els anys
setanta per les seves exposicions múltiples, per
les seves seqüències i per la incorporació de
dibuixos i textos com a elements de les fotos.
Se li considera un dels principals representants
de la fotografia conceptual i filosòfica.
"Aquesta fotografia és la meva prova. Va existir aquella tarda, quan les coses
encara anaven bé entre nosaltres, i ella m'abraçava, i érem tan felices. Va
ocórrer realment, ella em va estimar, Mira, veu per tu mateix!"
encara anaven bé entre nosaltres, i ella m'abraçava, i érem tan felices. Va
ocórrer realment, ella em va estimar, Mira, veu per tu mateix!"
· Recerca d'informació per internet i lectura de retalls de diaris.
3a a 5a SESSIÓ Explicació eines del Gimp. Descarregar els arxius i retocar les fotografies. Presentació lliure de l'activitat.
ESCALAR LA IMATGE
· IMATGE
· ESCALAR LA IMATGE
FOTOGRAFIA EN BLANC I NEGRE
· IMATGE
· MODE
· ESCALA DE GRISOS
COLORS
· BALANÇ DEL COLOR
· ACOLORIR
· TO I SATURACIÓ
· NIVELLS
· CORBES
MIDA DE LA IMATGE
· IMATGE
· MIDA DE LA IMATGE
L'EINA TEXT
En seleccionar l'eina text apareixen, com amb les altres, les seves opcions d'eina. Es pot seleccionar:
• Prement la tecla t del teclat sobre la imatge
• Obrint a la finestra imatge el menú Eines i triar Text.
• Fent clic sobre la icona corresponent a la Caixa d'Eines i fent clic a la finestra imatge.
• Prement el botó dret del ratolí sobre la imatge, amb el que es desplega un menú
contextual en el qual podem trobar Eines>> Text.
Triant l'eina de les tres últimes formes se'ns mostra una caixa per introduir el text.
Té en la part superior diversos botons (d'esquerra a dreta) que serveixen per:
• Obrir un arxiu de text (en format txt).
• Netejar / Esborrar el text que hi hagi en l'editor.
Quan vam acabar premem el botó Tanca.
Opcions del text.
• Tipografia. Punxant sobre el botó que hi ha a la dreta de Tipografia podem canviar el tipus de lletra a qualsevol
de les que tenim instal al nostre equip.
• Mida. Aquí especifiquem mida per al tipus de lletra triada.
• Color. Serveix per triar color per al text.
• Justificar. Per justificar el text a esquerra, dreta, centrat o justifiqueu a ambdós marges.
• Sagnar. Separa la vora esquerra del text amb la caixa que l'emmarca.
• Espaiat de línia. Separa les línies que hi ha a l'Editor de textos.
• Espaiat de lletres. Separa les lletres que hi ha a l'Editor de textos.
Exemples de l'exercici
AUTOAVALUACIÓ I COAVALUACIÓ DELS APRENENTATGES ADQUIRITS
Després de realitzar l’activitat som o és capaç de: | Si | A vegades | No |
Cercar informació per resoldre problemes. | |||
Realitzar correctament una exposició oral i visual. | |||
Elaborar esbossos i idees per resoldre el problema | |||
Realitzar una activitat creativa i correcta al problema plantejat. | |||
Publicar el treball realitzat, informació i idees al diari o blog personal. | |||
Participar activament a l´aula. |
Bibliografia
- Ed. Cruïlla. Educació visual i plàstica 4t Eso. Calvo , V., Oliva, J. Barcelona 2008.
No hay comentarios:
Publicar un comentario