.


Assignatura d'Educacció Plàstica i Visual 4t ESO

viernes, 1 de julio de 2011

TEMA 7. LA NATURA QUE ENS ENVOLTA. L' ESCULTURA

Unitat didàctica 7. La natura que ens envolta. L'escultura.
Resulta fonamental criar adequadament a les noves generacions de joves, que seran
els que hagin de cuidar la naturalesa i ajudar a pal·liar els danys que tots hem causat.
Jane Goodall i Marc Bekoff


1a SESSIÓ. Explicació teòrica dels conceptes

L'escultura és, com la
pintura, un mitjà d'expressió
plàstica. La seva finalitat
essencial és crear obres
tridimensionals amb intenció
estètica, a partir de materials
ja de per si tridimensionals.


Bebè ingràvid, de Marc Quinn



Ron Mueck



 La pinta del vent, de Chillida


Les formes planes com a
elements purament
bidimensionals no tenen
existència real. Un paper té
realment tres dimensions,
encara que el gruix no sigui
significatiu. L'acumulació
d'un nombre considerable de
fulls fa que sigui una forma
prismàtica clarament
tridimensional. Les figures
planes són elements
integrats als cossos
tridimensionals: els quadrats
com cares dels cubs, la
circumferència com base de
cons i cilindres, i qualsevol
polígon com a secció d'un
políedre.




· Tipus i tècniques escultòriques.

Tipus d'escultura

En l'escultura, hi ha bàsicament dos grans tipus en funció de l'ús que es fa de les tres dimensions:
· L'escultura exempta o en ple volum és aquella que representa un volum complet i, per tant, es pot observar per totes les seves cares.
· El relleu és una forma escultòrica que no representa un volum complet i aïllat, sinó que apareix adherida a una superfície que li serveix de fons. El relleu, per això, s'aproxima a la
representació bidimensional. Segons el volum de l'escultura que sobresurt del fons, es distingeixen tres tipus de relleu:
– Alt relleu, en el qual la figura sobresurt del fons més de la meitat del seu volum.
– Mig relleu, en el qual la figura sobresurt del fons més o menys la meitat.
– Baix relleu, en el qual la figura sobresurt del fons més o menys de la meitat.





Tècniques escultòriques

Talla o cisellat
Es refereix etimològicament al concepte
d’escultura derivat del llatí sculpere: treball per
mitjà el martell i el cisell sobre materials durs. La
talla de fusta, més suau, permet d’emprar la maça
i la gúbia. L’escultor extreu del bloc de material
l’obra d’art que té en el seu interior. Com deia
Miquel Àngel: l’obra és dins del bloc de matèria,
l’únic que cal fer és ajudar-la a sortir. També cal
recordar d’aquest artista els seus famosos
inacabats, figures aparentment sense polir, com la
Pietat Rondanini. L’escultor quan talla realitza
una tasca de desbastat que demana molta habilitat
tècnica.


Piedad Rondanini, de Miguel Àngel


Modelat
Enfront de la concepció de l'escultura com
el resultat d'un procés de substracció,
existeixen diversos procediments on
l'expressió del volum s'aconsegueix
mitjançant un concepte invers, el de
l'addició. L'ocupació de l'espai escultòric
mitjançant la manipulació de matèria tova
(fang, guix o cera) fins a aconseguir la
forma ideada constitueix un d'ells.
Aquests materials són treballats amb
puntes de fusta, diferents tipus de paletes i
espatlles, teles humides i,
fonamentalment, la mà, que atorga una
dimensió creativa directa a la tasca.



Forja
Consisteix a donar forma a planxes i làmines de
metall mitjançant tècniques de plegat, corbat o
repussat.


Be there or be square Richard Serra


Instal·lació
Consisteix en l'organització d'un espai en el
qual s'ubiquen una obra, o diverses, sense
intenció que romanguin en el temps. També es
fan instal·lacions d'alguna manera en
construccions o elements naturals per modificar
la seva aparença de manera temporal.


Valley Curtain. 1974. Christo



Buidatge
És una tècnica per obtenir diverses
còpies d'una mateixa escultura fent
servir un motlle. Actualment, els
motlles solen ser d'escaiola i es fan
sobre una figura feta prèviament
d'argila.





· Les formes estàtiques i dinàmiques en l'escultura.

Qualsevol representació escultòrica és, en si mateixa, estàtica, exceptuant els mòbils o les escultures en moviment. No obstant això, hi ha diversos recursos que permeten subratllar la sensació d'immobilitat d'una escultura.
· El tema. Sempre resultarà més dinàmic un ésser viu davant d'un objecte inert.
· L'elecció i el tractament del material escultòric . En funció del material que s'utilitzi, l'escultura podrà resultar més o menys dinàmica.
· La contraposició de posicions i figures escorçades.
· Mitjançant composicions desequilibrades i formes sinuoses que subratllin la diagonal.


Tomba del Cardenal Cisneros



Laocoont i els seus fills. Agesandre, polidor i Atenodor



Human Motions Peter Jansen


· Allò efímer i allò perdurable en escultura.

La representació efímera és una forma de crear art avui dia. Des de temps remots, l'art havia estat creat amb una consciència de perdurabilitat i per això s'utilitzaven materials
resistents. Tanmateix, en els nostres dies, el concepte de permanència ha estat substituït radicalment pel de fugacitat. El que importa és el que es vol dir, no el mitja que s'utilitza per
dir-ho. Són obres creades per reivindicar posicions davant la vida.




Las huellas de Chantal, Freixanes



Plantejament de les activitats “Del pla al volum” i “La natura que ens envolta”. Visualització i recerca d'artistes que treballen el volum a través del paper i amb el tema de la natura.

· Artistes que treballen el volum a través del paper

L'artista Bert Simons ha creat caps de paper en 3D.
Ho ha aconseguit basant-se en la mateixa tècnica que
usen els desenvolupadors de jocs 3D.
Primer va crear els models amb un programa de
modelatge i creació de gràfics 3D, Blender (de codi
obert). Després ho va imprimir com una imatge.
Després d'això només queda retallar i pegar fins a
tenir tot fet. Per fer una peça li va portar sobre 6
hores.






Richard Sweeney utilitza el paper amb gran
mestratge. Influenciat pel seu interès en la fotografia
arquitectònica i les formes naturals, crea estructures
que es generen a partir de la repetició dels seus
elements.Sweeney combina perfectament tècniques
artesanals amb la capacitat de resoldre problemes
complexos, inspirat habitualment en la naturalesa i
en les geometries complexes.
Amb cartabó i compàs o programes 3D, va donant
forma a estructures arquitectòniques que després
treballa amb paper reciclat, i a les quals afegeix focus
lluminosos que realcen el seu concepte sobre les tres
dimensions.








Jen Stark







· Artistes que treballen amb el tema de la natura.

LAND ART va sorgir en la dècada dels seixanta i
es buscava integrar l'art en el context de la naturalesa
i exhibir-lo fora dels llocs típics d'exposició de les
obres d'art.
Els primers earthworks van ser fets per diferents
artistes en els paisatges desèrtics de l'oest americà a
final de la dècada dels setanta. Les seves dimensions
eren, generalment, colossals i, per crear-los, es feia
ús de maquinària pròpia de les obres públiques, com
excavadores, tractors, camions, etc. Els
emplaçaments que s'elegien habitualment per
localitzar aquestes creacions eren espais naturals
remots i el missatge que pretenien transmetre era,
d'alguna manera, la grandesa de la naturalesa i el
dany que li fem els éssers humans.

Robert Smitson va ser un escultor de nacionalitat
nord-americana que ha estat considerat un artista
polifacètic, ja que es va interessar per l'escultura
monumental i efímera i pel dibuix, va experimentar
amb la fotografia, el cinema i els eathworks, que han
estat definits com a “treballs de la terra”.

L' espiral Jetty està considerada una de les obres clau i de més durada del Land Art. El pas del temps ha contribuït a fer-la més duradora a causa d'un fenomen fisicoquímic relacionat amb l'aigua salda del Great Salt Lake , que es va produir de la manera següent: el nivell de l'aigua va créixer durant una època i va cobrir temporalment l'obra de Smithson; així les partícules minerals, presents en altíssimes concentracions a l'aigua del llac, es van anar adherint a l'espiral mentre aquesta romania submergida; quan el nivell de l'aigua va tornar a baixar, sobre els materials originals s'havia format una escullera de
cristalls de sal blancs que destacaven sobre el fons marí i que, a més d'embellir l'obra, la protegeixen en gran mesura dels agents externs.




Jorge Mayet és un artista cubà
que porta deu anys residint a
Espanya, concretament a
Mallorca, i realitza les seves
peces, que són repliques d'arbres
imaginaris, vegetals i altres
objectes naturals, només amb
cable elèctric, paper, tela i acrílics,
combinats a la perfecció, de
manera que és difícil distingir-los
d'una realitat miniaturitzada.






Levi Van Veluw artista Holandès i professor d'art en
el departament de fotografia de la "Willem de
Kooning Academy"que ha utilitzat la seva cara com a
suport per desenvolupar la seva obra artística. És a dir,
que en comptes de paper o llenç o fusta o argila
utilitza el seu rostre per crear art.
En la història de la pintura, que els artistes realitzin
autoretrats no és gens estrany, però les sèries
d'autoretrats en aquest artista són el centre de la seva
obra. L'artista es maquilla i es fotografia EL NOMÉS
en un termini de 24 hores. Les imatges no tenen cap
tipus de retoc digital.





L'escultor Jason de Caires Taylor va néixer en 1974, de pare britànic i de mare guyanesa. Educat a Anglaterra, va estudiar en Camberwell College of Art. El seu desenvolupamentartístic ha estat inspirat pels treballs de Richard Long, Christo i Claus Oldenberg.
Les seves escultures destaquen pels processos ecològics amb els quals estan realitzades, però també exploren les relacions intricades entre l'art modern i l'ambient. Usa escultures per crear els filons artificials. Les intervencions de l'artista promouen esperança i la recuperació del mitjà marí, i subratllen la nostra necessitat d'entendre i de protegir el món natural.







2a a 3a SESSIÓ. Activitat “Del pla al volum”. Creació d'una obra tridimensional mitjançant paper reciclat. 

Exemples de l'exercici









4a a 6a SESSIÓ. Activitat “La natura que ens envolta”. Creació dels grups. Elaboració d'esbossos al diari personal. Realització de la peça tridimensional. Fotografia de la peça.

Exemples de l'exercici. Arrels, de Rosa Sánchez en una proposta docent d'Alfons Sard.










7a SESSIÓ Exposició oral i visual dels treballs.


AUTOAVALUACIÓ I COAVALUACIÓ DELS APRENENTATGES ADQUIRITS

Després de realitzar l’activitat som o és capaç de:

Si
A vegades
No
Cercar informació per resoldre problemes.




Realitzar correctament una exposició oral i visual.




Elaborar esbossos i idees per resoldre el problema




Realitzar una activitat creativa i correcta al problema plantejat.




Publicar el treball realitzat, informació i idees al diari o blog personal.




Participar activament a l´aula.








Bibliografia

- Ed. Santillana. Educació plàstica 4 ESO. Núñez, L., Barcelona.
- Ed. Santillana. Guia i Recursos 4 ESO. Núñez, L., Barcelona.
- Ed. Cruïlla. Educació visual i plàstica 4t Eso. Calvo , V., Oliva, J. Barcelona 2008.
- Ed. Teide. Dibuix 1r. Conde, Ángel, Barcelona 1993.
- http://humanmotions.com/index.html
- Goodall, Jane, Bekoff, Marc “Los diez mandamientos: para compartir el planeta con los animales que amamos”, Buenos Aires, Ed. Paidós, 2002.
- http://www.bertsimons.nl/zenphoto/paperworks/
- http://www.richardsweeney.co.uk/paper.html
- http://www.richardsweeney.co.uk/paper.html
- http://www.jenstark.com/index.php#16
- http://www.claire-morgan.co.uk/page90.htm
- http://laberintosvsjardines.blogspot.com/2009/04/sublime-recreacion-jorge-mayet.html



No hay comentarios:

Publicar un comentario