.


Assignatura d'Educacció Plàstica i Visual 4t ESO

martes, 5 de julio de 2011

TEMA 11. NOSALTRES ENS MOVEM. LA IMATGE EN MOVIMENT.

Unitat didàctica 11. Nosaltres ens moven. La imatge en moviment

“ - M'agrada mirar cap a enrere en la foscor i veure la cara dels espectadors.
També m'agrada descobrir els detalls que ningú més veu. ”
Cita de la pel·lícula Amélie de Jean-Pierre Jeunet

1a SESSIÓ. Explicació teòrica dels conceptes.

· El cinema
El cinema és el mitjà d'expressió i comunicació audiovisual que utilitza
imatges en moviment. El seu llenguatge traspassa fronteres i cultures. Des
de que es va inventar, fa més de cent anys, el cinema no ha parat
d'evolucionar i d'influir en els espectadors de tot el món, i ha donat lloc a la
indústria cultural més poderosa del segle XX.

 Babel, d'Alejandro González Iñárritu


 Pirates del Carib, G. Verbinski


Antecedents del cinema

La representació animada de la realitat és una recerca molt antiga de l'ésser humà. Hi ha historiadors que en situen l'origen fins i tot en les coves d'Altamira, als dibuixos de les quals sembla que es manifesti la intenció d'analitzar el moviment.

Les joguines òptiques

La Llanterna màgica és un aparell òptic inventat pel jesuïta alemany Atanasi Kircher
(1601-1680). Es basava en el principi de la cambra obscura, però amb el procés invertit:
en lloc de captar imatges a l'exterior, les projectava de dins cap a fora. En el segle XIX , nombrosos científics i inventors van atreure l'atenció del públic amb artefactes enginyosos relacionats amb la reproducció del moviment. Aquests invents aprofitaven una propietat de la retina de l'ull coneguda com a principi de la persistència retiniana.

Aquest principi va ser formulat el 1829 pel físic belga Josep Antoine Plateau (1801-1883), que va fixar la durada de la persistència aproximadament en una dècima de segon, temps que el cervell reté la sensació d'estar percebent la imatge vista. Com que la imatge fixa següent es projecta abans que desaparegui aquesta sensació, apareix l'efecte en moviment. Plateau va inventar el fenaquistocopi, un disc giratori que reflectia imatges en un mirallels dibuixos del qual en rotar provocaven la sensació de moviment a la retina de l'espectador. A Anglaterra, William Horner va inventar el zoòtrop, també anomenat roda del diable, aparell cilíndric que en ser girat produïa la il·lusió de moviment de les figures d'animals dibuixades al seu interior. El praxinoscopi, inventat pel francès Emile Reynaud el 1877, projectava imatges dibuixades. En 1889 George Eastman va presentar una pel·lícula en suport flexible que va facilitar les investigacions de Thomas Alva Edison, que va inventar el cinetoscopi.

 Llanterna màgica


Fenaquistocopi


 Zoòtrop


Praxinoscopi


Els precursors del cinematògraf

Eadweard Muybridge va permetre cap al 1878 captar amb 24 càmeres sincronitzades el moviment de persones i animals. La visió de la successió ràpida d'aquestes imatges creava a l'ull de l'espectador la il·lusió de moviment, a causa del principi de la persistència. Aquestes sèries Muybridge les va anomenar cronotografies, i van tenir una gran influència en altres inventors.
El fusell fotogràfic, inventat pel francès Étienne Jules Marey el 1882, utilitzava la cronofotografia per aconseguir fins a dotze imatges successives per segon per descompondre el moviment de persones i animals. Funcionava igual que un fusell normal, però carregat de plaques fotogràfiques, i com a experiment va ser molt útil per las germans Lumière en les investigacions de cinematògraf.


Eadweard Muybridge


Els germans Lumière

Els germans francesos Auguste i Louis Lumière havien inventat una càmera que servia tant pel filmar com per projectar imatges en moviment. La primera projecció cinematogràfica va tenir lloc l'any 1895, al Gran Cafè de París. El programa consistia en deu peces curtes, una de les quals és la sortida de la fàbrica Lumière a Lió. Van fer servir pel·lícula de cel·luloide de 35mm, que tenia dues perforacions per fotograma i que havia estat fabricada per ells mateixos. Els germans Lumière van anomenar al seu invent el cinematògraf.

Pioners i fundadors del cinema

La paternitat del cinematògraf és atribuïda als germans Lumière, però el veritable creador del cinema com a espectacle per generar tota mena de fantasies va ser George Méliès, que era il·lusionista i director de teatre.
Méliès va començar a realitzar pel·lícules el 1896, dirigia als actors i decidia el lloc on s'havia de col·locar la càmera. També va utilitzar els recursos del teatre: guió, vestuari, maquillatge, escenografia, divisió en escenes i actes, que en gran part continuen vigents al cinema actual. Méliès va ser visionari que va concebre el cinema com a espectacle i com a mitjà per narrar històries.


Viatge a la Lluna de Méliès

En la mateixa època, el cinema va experimentar als Estats Units un desenvolupament encara més accelerat. Edwin S. Porter va rodar Salvament en un incendi amb escenes documentals autèntiques. Salvament en un incendi ha estat considerada com una pel·lícula pionera en el muntatge paral·lel.



Salvament en un incendi de Edwin S. Porter


Els primers centres de producció cinematogràfica

Els primers anys després de la invenció del cinema, la producció cinematogràfica es va concentrar a Europa i els estudis Gaumont i Pathé van ser els centres més importants de producció de pel·lícules a França fins al final de la primera Guerra Mundial, el 1918.
A Alemanya, la companyia Ufa va produir des de 1917 pel·lícules de tots els gèneres, i dels seus estudis van arribar a sortir-ne més de 600 produccions a l'any.
La gran aportació del cinema alemany en aquest període va ser l'estètica expressionista. L'obra principal d'aquest corrent estètic va ser el film El Gabinet del doctor Galigari de Robert Wiene.
Als Estats Units, el cinema havia fet grans avenços amb les produccions dels estudis de Hollywood. El director David Wark Griffith va idear una nova manera d'il·luminar les escenes, un nou ús del primer pla, dels moviments de càmera i del muntatge.


 El gabinet del doctor Galigari, Robert Wiene


Intolerància David W. Griffith


Entre el 1925 i la Segona Guerra Mundial, els grans avenços del cinema nord-americà van fer que l'indústria cinematogràfica europea tingués un estancament notable, amb l'excepció del cinema a la URSS, que es va iniciar amb la consolidació de la Revolució de 1917. El cantant de Jazz, d'Aland Crosland, va ser la primera pel·lícula amb so, realitzada el 1927 per la productora Warner Brothers i interpretada per Al Jolson.





Gèneres cinematogràfics
El western

 La diligència, John Ford

El musical

 Cabaret de Bob Fosse

El cinema negre

 El padrí de Francis Ford Coppola

El documental

Las Hurdes, terra sense pa de Buñuel


Elements del llenguatge cinematogràfic
El llenguatge cinmetogràfic s'articula d'acord amb una sintaxi que organitza els elements necessaris perquè l'expressió fílmica tingui una lectura comprensible. Aquests elements són: les unitats narratives, l'enquadrament, l'angulació i els moviments de càmara.

Unitats narratives
Són una sèrie d'accions que introdueixen la sensació d'evolució temporal.
· Presa: comprèn des de que la càmera es posa en funcionament fins que es para.
· Pla: es pot considerar la unitat espaciotemporal mínima. Es passa d'un pla a un altre mitjançant el tal.
· Escena: acció que transcorre en un mateix temps i en un mateix lloc. Es compon de plans.
· Seqüència: bloc cinematogràfic que descriu una sèrie d'accions amb una continuïtat
lògica, de durada variable segons la necessitat del relat. Es compon d'una sèrie d'escenes

L'enquadrament
L'enquadrament es refereix a l'espai real que es recull a la presa

 El primer pla

 El pla mitjà

 El pla americà

El pla general

L'angulació Moviments de càmera
L'angulació és el punt de vista des del qual es realitza la presa. Cada angulació té una
conotació expressiva diferent.

 
Panoràmica

Moviments de càmera
Els moviments de càmera s'efectuen amb l'objectiu de filmar plans en moviment i fer
participar l'espectador de l'acció que es desenvolupa.

Panoràmica




 Travelling



Zoom


Procés de realització d'una pel·lícula. (S'aprofundirà sobre aquest apartat a la sessió 3)
El temps cinematogràfic és un element tècnic que utilitza el cineasta per donar expressivitat i fer comprensible la història que explica. En comparació amb el temps físic o real, el temps d'una pel·lícula es pot allargar o es pot condensar, pot tornar enrere o endavant (flashback o flashfoward), pot presentar dues accions al mateix temps, però en llocs diferents (paral·lelisme).

L'elaboració del guió
El guió és l'arrel de l'obra cinematogràfica i s'hi detalla tot el contingut de la pel·lícula.
Estructura narrativa d'una pel·lícula
L'estructura narrativa d'una pel·lícula es refereix a les parts o temps fonamentals en què
es divideix la història.
· En l'arrencada es presenten els escenaris, els eixos argumentals i els personatges
principals.
· El nus o part central és el bloc de més durada. Ha de tenir un progrés adequat, amb un
punt culminat de tensió màxima.
· En el desenllaç es coneixen totes les claus de la història i es presenta el final, que pot
quedar tancat o obert a possibilitats múltiples.
Professionals especialitzats
· El director és el responsable més directe de l'aspecte creatiu d'una pel·lícula i tot l'equip
està a les seves ordres.
· El productor s'encarrega de buscar promotor per financiar una pel·lícula.
· El cap de producció coordina el treball dels diferents professionals que intervenen en
la pel·lícula.
· El guionista és l'especialista que escriu la història a partir d'una novel·la, d'una obra de
teatre o d'un relat previ.
· El director artístic dissenya l'escenari i el vestuari, crea els decorats, supervisa
l'ambientació de cadascuna de les escenes i coordina la il·luminació amb el director de
fotografia.
· El director de fotografia és l'especialista encarregat de triar càmeres i el tipus de
pel·lícula que es fan servir en el film, supervisa el treball dels tècnics d'il·luminació, dels
operadors de càmera i del fotògraf de preses fixes.
· Els actors interpreten els personatges descrits en el guió.


Plantejament de l'activitat “Nosaltres ens moven”, realitzar un videoclip promocional de durada mínima de 30 segons mitjançant la tècnica del stop motion

Visualització de vídeos per internet.
El stop motion, parada d'imatge, animació en volum o foto a foto és una tècnica d'animació que consisteix a aparentar el moviment d'objectes estàtics per mitjà d'una sèrie d'imatges fixes successives.




Activitat
· Grups de cinc persones.
· El vídeo ha de contenir 15” o 20” d'imatges. Cada segon ha de contenir mínim tres imatges.
· Han d'aparèixer un títol inicial i els crèdits finals.


2a SESSIÓ. Explicació de les eines bàsiques dels programes Movie Maker i Audacity.

Movie Maker
Tasques/Imatges/Tasques/Importar elements multimèdia

 · Obrir imatges i arrossegar-les cap al guió gràfic.
· Espais de treball: Guió gràfic per aplicar efectes o transicions
i espai de temps per observar durada del vídeo.

Tasques/Transicions

 Aplicació d'una transició entre dos fotogrames.
· Selecció d'una transició.
· Arrossegar sobre quadre situat entre els dos fotogrames

Tasques/Títols i crèdits

 · Títol al principi.
· Títol abans del clip seleccionat.
· Títol en el clip seleccionat.
· Crèdits finals.

 Eines/opcions/opcions avançades

 · Duració de la imatge: 0,5 segons
· Duració de la transició: 0,5 segons
· Format del vídeo: PAL
· Realació d'aspecte: 4:3

Tasques/ Efectes

 Aplicació d'un efecte a totes les imatges
· Selecció efecte.
· Edició/ Selecció tot.
· Guió/ Agregar a guió gràfic.
Aplicació d'un efecte a un fotograma
· Selecció efecte.
· Arrossegar sobre el fotograma.

Tasques/ Àudio/ Importar elements multimèdia

· Arrossegar sobre guió gràfic.

Arxiu/ Publicar pel·lícula
Triar configuració de la pel·lícula.
· Més configuracions: AVI


Audacity

Arxiu/ Obrir/ Arxiu MP3

Eines 


Eina de selecció

 Eina de copiar

 Eina d'enganxar

 Eina de retallar

 Eina envolupant. Permet ajustar el volum de so.


Arxiu/ Exportar/ MP3


3a a 4a SESSIÓ. · Elaboració de grups. Selecció tema musical. Creació d'un guió i un storyboard. 
 Repartició de tasques.

Creació d'un guió i un storyboard
· Guió literari: detalla la història completa,
descriu els escenaris i les accions i el caràcter dels
personatges.
· Guió tècnic: Guia de treball on s'especifiquen
les escenes, pla a pla, els enquadraments i
l'angulació, els moviments de càmera, els diàlegs,
els efectes de so i la música.
· Storyboard: Conjunt de dibuixos estructurats en
forma de vinyetes que representen els plans de la
pel·lícula i faciliten la visió d'escenes i les
seqüencies durant el rodatge.


Visualització del vídeo de durada 2 minuts
http://www.youtube.com/watch?v=O-5QCRGfnek



Repartició de tasques
· El director serà el responsable de coordinar l'activitat de tots els professionals.
· El productor s'encarregarà de trobar els medis necessaris per a la realització del stopmotion.
· El guionista escriurà la història i elaborarà el guió tècnic.
· El director artístic realitzarà el storyboard; dissenyant l'espai i vestuari.
· El director de fotografia s'encarregarà de la il·luminació i de realitzar les preses necessàries.


5 a 6a SESSIÓ. · Presa, descàrrega i edició de les fotografies amb el Gimp

1-Les fotografies seran preses en format horitzontal.
2- La grandària de la imatge serà d'una altura de 400 píxels i de resolució 72 ppi.
3- Es desaran de forma seqüenciada



7a a 9a SESSIÓ. · Elaboració del muntatge i adaptació del so.
 
Per inspirar-se:
 





10a SESSIÓ. Exposició oral i visual dels treballs


AUTOAVALUACIÓ I COAVALUACIÓ DELS APRENENTATGES ADQUIRITS

Després de realitzar l’activitat som o és capaç de:

Si
A vegades
No
Cercar informació per resoldre problemes.




Realitzar correctament una exposició oral i visual.




Elaborar esbossos i idees per resoldre el problema




Realitzar una activitat creativa i correcta al problema plantejat.




Publicar el treball realitzat, informació i idees al diari o blog personal.




Participar activament a l´aula.







Bibliografia

- Ed. Santillana. Educació plàstica 4 ESO. Núñez, L., Barcelona.
- Ed. Santillana. Guia i Recursos 4 ESO. Núñez, L., Barcelona.
- Ed. Cruïlla. Educació visual i plàstica 4t Eso. Calvo , V., Oliva, J. Barcelona 2008.
- Ed. Teide. Dibuix 1r. Conde, Ángel, Barcelona 1993.
- http://cineojo.wordpress.com/2007/09/24/zootropos/
- http://www.youtube.com/watch?v=2_HXUhShhmY&feature=share-
- http://iesbeatrizpoloianez.blogspot.com
- http://www.youtube.com/watch?v=VQrnD1_34z4
- http://www.youtube.com/watch?v=O-5QCRGfnek

No hay comentarios:

Publicar un comentario