TEMA 5. EL MEU ENTORN. ELS SISTEMES DE REPRESENTACIÓ.

La representació gràfica dela realitat

Qualsevol representació gràfica de la realitat suposa traslladar al pla bidimensional un
espai tridimensional. Per a això, es fan servir diferents procediments que amb la finalitat
de facilitar la compresió completa d'una figura representada en el pla. L'ús dels
sistemes de representació depèn en gran mesura de l'objectiu que es busca. Aixì, mentre
algunes vegades  s'intenta aconseguir una representació molt precisa d'un objecte ,
en d'altresl'objectiu és reproduir de la manera més aproximada possible la percepció
que s'obté a travésde la visió real  d'aquest. Els principals sistemes de representació
del volum en el pla són:

. El sistema dièdric. Tracta de mostrar amb exactitud les vistes més importants d'un
objecte. S'utilitza principalment en els processos de disseny i fabricació que requereixen
una definició exacta de la forma i de les dimensions de l'objecte.

. El sistema axonomètric. Representa en un sol traçat les tres dimensions dels objectes
(llargada, amplada i alçada). És un sistema molt utilitzat en el disseny, sovint com
a complement de la representació  dièdrica.

. La perspectiva cònica. És el sistema que reprodueix la percepció dels objectes en
l'espai de la manera més propera a la visió natural.

El sistema dièdric

El sistema dièdric és un dels sistemes de representació de formes amb volum.
La representació de qualsevol objecte en aquest sistema s'obté mitjançant les
projeccions ortogonals d'aquest objecte sobre dos plans de projecció que són
perpendiculars entre si i formen el diedre. Això permet representar
simultàniament les projeccions verticals i horizontals
dels objectes, sigui quina sigui la posició que  ocupen en l'espai.

El diedre es compon d'un pla vertical i d'un pla horizontal. En el primer, es
representa l'alçat de  l'objecte i en el segon, la planta. La línia d'intersecció dels dos
plans del diedre es coneix com a linia de de terra. Si incorporem al diedre nous
plans perpendiculars, obtenim els plans de perfil en els quals, en projectar
ortogonalment les figures, es representen les vistes laterals  que proporcionen detalls
rellevants sobre la forma real de la peça. El pla horizontal, el vertical i el de perfil
formen el triedre.  Per poder percebre simultàniament i en un mateix pla les projeccions
dièdriques, cal fer girar el pla horizontal de projecció sobre la línia de terra fins que
coincideixi amb el pla vertical de projecció. De la mateixa manera es gira el pla
de perfil perquè coincideixi tambè amb el vertical. Així obtenim el  pla del dibuix.

Representacions bàsiques en el sistema dièdric

Representació del punt. Un punt es representa en el sistema dièdric mitjançant la seva
projecció en els plans vertical, horizontal i de perfil.

Representació de la recta. Per representar la recta s'utilitzen les projeccions de dos dels
seus punt de tall amb els plans de la recta del sistema, anomenats traces.

Representació del pla. El pla es representa per les rectes que marquen la seva
intersecció amb els  plans del sistema, anomenats traços de pla.

Sistema axonomètric

El sistema axonomètric utilitza un sistema de referència amb tres eixos perpendiculars
que, en ser observats des de diferent posició, es representen segons els sistemes següents:

Perspectiva isomètrica. Els eixos es representen separats 120º i s'aplica en tots un
coeficient de reducció de 0,816.

Perspectiva cavallera. Els eixos x i z formen un angle de 90º. Els dos angles restants
solen ser de  135º. En l'eix Y s'aplica coeficient de reducció (entre 0,5 i 0,7).

Perspectiva dimètrica. Dos angles són iguals i un és diferent.

Perspectiva trimètrica. Els tres angles són diferents.

La perspectiva cònica

El sistema de perspectiva cònica es caracteritza perquè representa el volum de manera
semblant de com la visió humana el capta. És útil, per tant, quan es pretèn fer dibuixos,
pintures o il.lustracions  de manera realista. En la representació en perspectiva cònica,
les línies paral.leles dels objectes semblen convergir en un punt anomenat punt de fuga.
La mida de l'objecte representat és menor com més llunyà es troba respecte del punt
d'observació. El sistema de representació en perspectiva cónica es basa en el el traçat
de línies de projecció des de la posició d'observació, que es coneix com a punt de vista,
fins al vèrtexs de l'objecte. Els punts de tall d'aquestes línies amb el pla del quadre
determinen la representació en quest pla. Segons la disposició dels objectes
respecte de l'observador, hi ha tres tipus de representació en  perspectiva cònica,
que es mostren en les il.lustracions següents:

Perspectiva cònica frontal amb un punt de fuga. Una de les cares de l'objecte és
paral.lela al pla del quadrat. Les arestes laterals convergeixen cap a un únic punt
de fuga situat sobre la línia de  l'horitzó a l'alçada dels ulls de l'observador.

Perspectiva cònica amb dos punts de fuga. L'objecte es troba girat respecte del pla
del quadre, però les seves arestes són verticals i es representen com a tal. Les laterals
són corvengents cap a dos punts de fuga situats sobre la línia de l'horitzó.

Perspectiva cònica amb tres punts de fuga. Les cares de l'objecte no són paral.leles
al pla del quadre ni al del terra (pla geometral). Cada grup d'arestes paral.leles sembla
confluir, en la representació, cap a un dels tres punts de fuga que s'aprecien. Resulta
una perspectiva una mica forçada: és util en objectes de grans dimensions.

AUTOAVALUACIÓ I COAVALUACIÓ DELS APRENENTATGES ADQUIRITS

Després de realitzar l’activitat som o és capaç de:	Si	A vegades	No
Cercar informació per resoldre problemes.
Realitzar correctament una exposició oral i visual.
Elaborar esbossos i idees per resoldre el problema
Realitzar una activitat creativa i correcta al problema plantejat.
Publicar el treball realitzat, informació i idees al diari o blog personal.
Participar activament a l´aula.