.


Assignatura d'Educacció Plàstica i Visual 4t ESO

lunes, 4 de julio de 2011

TEMA 12. QUAN L'ART ENS PARLA.

Unitat didàctica 12. Quan l'art ens parla.

“El arte de navegar 3”
Para navegar puedes buscar aguas peligrosas.
Puedes descender rápidos.
Puedes ir contra corriente o puedes recorrer la costa.
Puedes dejar que te arrastren las mareas y dejarte llevar por la corriente.
Puedes ir contemplando, como si fuera una película, o una gran pintura en
movimiento o una escultura universal.
Esa es nuestra gran obra de arte. El recorrido que elijamos con nuestra barca...
... el arte que le pongamos al navegar.
El esquivar las tormentas o enfrentarnos a ellas.
Ese es el único sentido de la vida.
Porque la vida en sí misma solo es un pequeño paréntesis en medio de la nada.
  
Juanjo Sáez



1a SESSIÓ. Exposició oral dels coneixements previs de l'alumnat. Explicació teòrica dels conceptes.

L'art és una porta entreoberta al coneixement, al misteri, a la fantasia i a la imaginació. És aquí perquè l'empenyeu i entreu. Endavant!

ELS TEMES DE L'ART

Entre els aspectes del significat d'una imatge destaca la temàtica. Al llarg de la història de l'art un mateix tema ha estat repetit moltes vegades. Les obres amb una temàtica semblant es poden classificar juntes per determinar un gènere.
El bodegó. Els dibuixos, pintures, fotografies i, fins i tot, escultures, que tenen per temàtica un grup d'objectes i coses estàtiques s'anomenen bodegons o natura mortes.
El paisatge. Entenem per paisatge el conjunt visual que ofereixen els éssers vius, els objectes i les edificacions d'un entorn determinat.
El retrat. El rostre d'una determinada persona ha estat i encara és el tema de representacions artístiques innombrables. S'han fet tants retrats al llarg de la història que constitueixen un gènere en l'art. L'autoretrat sorgeix quan l'autor d'una imatge es pren a ell mateix com model.

Mandolina i guitarra, de Picasso


 Ansel Adams


Autoretrat amb collaret d'espines, Frida Kalho



LA SIMBOLITZACIÓ EN L'ART

L’ART EN EL SEU CONTEXT CULTURAL

 Les obres d’art poden tenir significats no representats explícitament, perquè depenen del significat atorgat pel context cultural en el qual han estat creades. Per exemple, no és possible entendre el significat d’aquestes dues representacions de divinitats, encara que compositivament són molt similars.
La imatge de l’esquerra és Crist, el Déu cristià, representat com un rei que beneeix amb la mà dreta mentre mostra les Sagrades Escriptures amb l’altra. Per als cristians significa Crist totpoderós com a Creador i Redemptor de la Humanitat.
La imatge de la dreta és una divinitat hindú: Ganesa, representada com un home panxut assegut en un tron amb cap d’elefant i quatre braços. Per als hindús representa la saviesa i la bona sort.

Crist en majestat. Pintura al fresc


Déu Ganesa. Pintura al tremp



ELS SIGNIFICATS SIMBÒLICS

· El significat temàtic d’una imatge figurativa només és un i el mateix per a tothom, perquè es basa en la semblança de la realitat representada
· El significat simbòlic pot ser múltiple perquè l’aporta l’espectador d’acord amb les convencions i tradicions del seu entorn social i cultural.
Els artistes plàstics de totes les èpoques s’han vist obligats a la simbolització quan han hagut de representar personatges ideals, divinitats i conceptes abstractes com l’amor, la guerra, la llibertat,
la puresa... Aquests significats simbòlics s’han adjudicat a objectes, animals, vegetals, a elements del llenguatge plàstic i visual, i també a figures humanes. Aquests significats simbòlics canvien o es perden amb el temps perquè les societats i les cultures estan en contínua transformació. Per exemple, molts dels significats simbòlics que hi ha en aquesta obra barroca ens són avui dia pràcticament desconeguts.

In ictu oculi, de Juan Valdés Leal

-L’esquelet portant una dalla, significa la mort.
-L’espelma, que apaga la mort amb la mà, significa la vida humana.
En la part inferior apareix un globus terraqui que significa el món i els eus habitants; la mitra i el bàcul papal, el poder eclesiàstic; la corona i el ceptre real, el poder polític.



SIMBOLISME EN L’ART ACTUAL

En l’art actual i en els mitjans de comunicació de masses, els significats simbòlics se suggereixen de manera més lliure.
Bàsicament es fan servir aquests dos recursos creatius:
· La descontextualització
Consisteix a treure un element (objecte, personatge...) del seu entorn habitual i col·locar-lo en un context nou amb l’objectiu de sorprendre i fer que l’espectador es faci preguntes de caràcter simbòlic.
· L’associació
Consisteix a presentar, conjuntament, personatges, objectes, paisatges... que normalment no es troben junts. L’associació afegeix a les coses significats que no tenen si s’observen separadament.
Les alteracions en l’aspecte habitual.
Es poden aconseguir a partir de deformacions com:
· L’exageració, que potencia o augmenta la mida de tot un element o de les seves parts.
· La distorsió, que canvia les relacions estructurals i visuals, o la supressió, que anul·la trets característics per potenciar la resta.
Amb aquests recursos, un artista pot produir representacions alterades que provoquen que un tema adquireixi el significat simbòlic que vol.

Marcel Duchamp,
Roda de bicicleta, 1913.
Ready Made.


 David Alfaro Siqueiros,
Presagi, 1950.


Robert Rauschenberg,
Wall Street,1961.
Tècnica mixta sobre tela.


Salvador Dalí,
La persistència de la memòria, 1931.
Oli sobre tela.




PLANTEJAMENTS COMPOSITIUS EN L’ART
DISTRIBUCIÓ DELS ELEMENTS EN L’OBRA ARTÍSTICA

La composició artística és la distribució intencionada dels elements del llenguatge visual en una obra pictòrica, escultòrica, arquitectònica...
Les sensacions visuals que provoca una composició s’atribueixen a les proporcions entre les parts i el conjunt, a les posicions dels elements graficoplàstics, a la compensació de masses, pesos, direccions i ritmes. Existeixen diversos plantejaments compositius, basats en estructures geomètriques. Els més importants són els següents:

·Estructura visible amb formes geomètriques
Amb figures i xarxes geomètriques es poden establir relacions estrictes d’equilibri, simetria i proporció.
En determinades obres d’art, l’estructura apareix totalment visible amb traçats geomètrics clars i passa a ser el motiu principal de la composició. Ho podem comprovar en el disseny de la façana d’aquesta església renaixentista.
Façana de l’església de Sant Miniato, segle XIV. Florència. 


Estructuració per geometria oculta
Sovint moltes composicions artístiques estan regides per una
estructura geomètrica oculta que només es fa visible quan s’analitza
gràficament la composició. Poden ser dels tipus següents:
- Figures geomètriques subjacents
Són polígons, cercles o xarxes lineals que s’intueixen ordenant els
elements de la composició.
- Xarxes harmòniques
Es tracen habitualment dividint els costats del format en parts
proporcionals. La relació de proporció que més es fa servir en art és
la proporció àuria, que permet crear un tipus d’estructura harmònica
entre les parts i el conjunt d’una obra.
Hans Memling, Mare de Déu amb el Nen, 1487. Oli sobre taula.

Piero della Francesca, Flagel·lació de Crist, 1450.
Tremp sobre taula.


Zonificació en franges jerarquitzades 


L’estructura compositiva oculta divideix la superfície en zones jerarquitzades. Les figures
adquireixen importància segons la seva situació.En aquesta pintura al fresc de Giotto
destaca en un lloc preeminent la imatge de Crist. Els altres personatges s’ordenen en
fileres de dalt a baix.


Plantejaments compositius actuals no basats en la geometria

Hernández Pijuan, Planta d’interior, 1985. Aiguatinta.

A partir de l’any 1950 apareixen experiències in novadores que reben el nom
d’informalisme, els traços i les pinzellades són ràpids, es frega o es rasca, es trenca,
s’esquitxa..., actuant directament amb els materials. L’aspecte de les obres revela màxima
llibertat i, sobretot, són exemple de fórmules noves per expressar l’estat d’ànim dels
propis autors.
Estructura en perspectiva cònica


Composició construïda amb les lleis de la perspectiva cònica per aconseguir il·lusió de
profunditat. En podem abstreure fàcilment els conjunts de línies que convergeixen en els
punts de fuga.



Composició per acumulació de coses, imatges, objectes, signes...

 Manuel Hernández Monpo, Llums del port. Tècnica mixta.

 En les últimes tendències artístiques és molt habitual que les imatges semblin
desestructurades, omplint la superfície del quadre amb l’aparent desordre de les pintures
prehistòriques o amb l’espontaneïtat dels dibuixos infantils.



Visualització dels museus a través del Google Earth i googleartproject.

· L'obra exposada. L'apropament de l'obra artística al públic L'exhibició d'obres d'art es reservada tradicionalment a museus i salas d'exposicions. Com ha passat en molts altres àmbits, durant els últims anys s'ha produït un canvi en aquesta idea causa de circumstàncies com l'increment de l'obra artística existent en els fons del museus i les institucions, la necessitat d'exposar aquest fons per evitar-ne el deteriorament, i
la recerca de noves maneres d'apropar més als ciutadans.

OBRES DEL MUSEU DEL PRADO A GOOGLE EARTH

La tecnologia de Google Earth ens permet visitar
reproduccionsde diferents edificis i indrets del planeta reproduïts en
tres dimensions. Un d’aquests edificis és una espectacular
reproducció del Museu del Prado on se’ns ofereix també la
possibilitat de gaudir d’obres d’art del museu per poder
observar-ne els detalls, les pinzellades, la qualitat de les
pintures..., i reproduir- les en una resolució molt alta (les
imatges d’aquestes obres tenen fins a 14.000 milions de
píxels). Per a reproduir l’edifici cal escriure el nom del museu en el
cercador, i activar la capa d’edificis en 3D. L’aplicació
Masterpieces disposa de 14 obres de la pinacoteca, com El
jardí de les delícies d’El Bosco, Les Menines de Diego
Velázquez, o El cavaller de la mà al pit d’El Greco. De
cada una se n’han realitzat centenars de fotografies (1.600,
per exemple, en el cas d’El jardí de les delícies ). Per gaudir
de les obres i observar els detalls que a simple vista no
podríem veure, hem de seguir els passos següents:
– Obrir el programa Google Earth.
– Activar la capa d’edificis en 3D.
– Cercar el Museu Nacional del Prado.
– Fes clic sobre d’una de les obres disponibles.
– Fes clic en l’enllaç per veure la imatge en alta definició.
– Podrem ampliar la imatge de l’obra i desplaçar-nos-hi
observant-hi tots els detalls.

· Cerca L'Anunciació de Fra Angelico









Visita els museus amb el googleartproject
Quins museus has visitat?
Quin tipus d'obres hi ha exposades? Has reconegut alguna?







 2a SESSIÓ. · Selecció i anàlisi d'una obra d'art. Selecciona una dels obres que has en els museus virtuals i analitza-la seguint el següent exemple.

GUIA D’ANÀLISI I LECTURA D’IMATGE

Per interpretar una obra d’art ens caldrà fer un exercici d’observa
a dos nivells: Una anàlisi descriptiva de tots els elements
que observem directament: denotació i una interpretació
subjectiva dels sentiments que ens produeix i els aspectes
simbòlics: connotació.
Comprovem-ho aplicant aquest esquema a
una obra del pintor
del puntillisme Georges Seurat.
Identificació de l’obra:
Títol: Le Chahut
Any: 1889-1890
Autor: Georges Seurat
Tècnica: pintura a l’oli sobre tela
Dimensions: 169 x 141 cm
Localització: Kröller-Müller
Museum, Otterlo



Descripció de l'obra
Com és l’obra?
– Elements del llenguatge visual i plàstic que predominen: forma, grandària, color, textura.
– Explicar com és l’estructura compositiva: nuclis, masses d’equilibri, direccions dominants, ritmes.
– És una representació o una abstracció?Quin tema té?
- Quin grau d’iconicitat té?
– Què defineix el tema: persones, animals, objectes...? En quina posició, activitat...?
– Quins indicadors de profunditat es fan servir?
– D’acord amb quin punt de vista: normal, picat, contrapicat...?
– Amb quin enquadrament: pla general, primer pla, pla de detall?
– Com és la il·luminació: frontal, lateral, dura, difusa...?
– A quin estil, moviment o tendència artística pertany?

Interpretació de l'obra
Quins valors expressius, emocions i sentiments causa aquesta obra...
– …segons els elements del llenguatge visual i plàstic?
– …segons els materials i les tècniques?
– …segons l’estructura compositiva?
– …en relació amb el tema?
Quines idees i significats simbòlics et sembla que transmet?


3a SESSIÓ. · Explicació del concepte d'il·lustració i visualització d'obres d'il·lustradors. Plantejament de l'activitat “Quan l'art ens parla”. Elaboració d'una il·lustració (imatge i text) per a transmetre una reflexió sobre l'art.

La il·lustració
Podríem definir la il·lustració com una imatge narrativa. Component gràfic que complementa o realça un text. Les il·lustracions són imatges associades amb paraules. Això
significa que podem produir imatges que porten un missatge, com les pintures rupestres i els mosaics religiosos. La seva història es remunta molts segles enrere amb el Llibre dels
Morts o els manuscrits medievals.

 Llibre dels morts


 Llibre de Kells




Per inspirar-se:

Edward Gorey






Nicoletta Ceccoli







 Michael Knapp






Lectura de capítols del llibre “L'Art” de Juanjo Sáez. Realització d'esbossos i idees al diari personal.





4a a 6a SESSIÓ. · Elaboració de l'activitat.

7a SESSIÓ. · Publicació del procés i resultat final al blog. Qüestionaris, exposició oral i visual dels treballs.



AUTOAVALUACIÓ I COAVALUACIÓ DELS APRENENTATGES ADQUIRITS

Després de realitzar l’activitat som o és capaç de:

Si
A vegades
No
Cercar informació per resoldre problemes.




Realitzar correctament una exposició oral i visual.




Elaborar esbossos i idees per resoldre el problema




Realitzar una activitat creativa i correcta al problema plantejat.




Publicar el treball realitzat, informació i idees al diari o blog personal.




Participar activament a l´aula.






 


Bibliografia

- Ed. Santillana. Educació plàstica 4 ESO. Núñez, L., Barcelona.
- Ed. Santillana. Guia i Recursos 4 ESO. Núñez, L., Barcelona.
- Ed. Cruïlla. Educació visual i plàstica 4t Eso. Calvo , V., Oliva, J. Barcelona 2008.
- Ed. Teide. Dibuix 1r. Conde, Ángel, Barcelona 1993.
- Saéz, Juanjo. El Arte. Conversaciones con mi madre, Barcelona, Ed. Reservoir Books 2006.
- Ed. Croma. Educació visual i plàstica 3r/4t Eso. Nebot, A., Nuñez, C. Barcelona 2008.
- http://www.ruszaj.com.ar/dibujos-en-argentina.html
- http://www.nicolettaceccoli.com/
- http://www.juanjosaez.com/
- http://www.michaelknapp.com/







No hay comentarios:

Publicar un comentario