Unitat didàctica 8. El disseny. El disseny gràfic i industrial.
1a SESSIÓ. Explicació teòrica dels fonaments disseny. Recerca, anàlisi i recopilació de dissenys.
· Fonaments del disseny.
El disseny és una activitat professional pluridisciplinària basada fonamentalment
en aspectes tècnics i creatius, el principal objectiu de la qual és crear productes
que siguin funcionals i estètics i que es puguin produir en sèrie.
Les produccions artesanes no es consideren pròpies del camp del disseny. Només
es reconeix com a producte dissenyat el que ha estat realitzat industrialment, és a
dir, amb la utilització de màquinària construïda per a la fabricació en sèrie i
pensant en la seva comercialització en massa amb el cost mínim.
en aspectes tècnics i creatius, el principal objectiu de la qual és crear productes
que siguin funcionals i estètics i que es puguin produir en sèrie.
Les produccions artesanes no es consideren pròpies del camp del disseny. Només
es reconeix com a producte dissenyat el que ha estat realitzat industrialment, és a
dir, amb la utilització de màquinària construïda per a la fabricació en sèrie i
pensant en la seva comercialització en massa amb el cost mínim.
Camps del disseny.
Els camps o modalitats són les especialitats diverses que comprèn aquesta
activitat.
Els missatges
Disseny gràfic: Disseny publicitari, disseny editorial, identitat corporativa, disseny disseny web...
Els objectes
Disseny industrial: Disseny de moda, disseny tèxtil, disseny de maquinària...
L'espai
Disseny ambiental: disseny d'interiors, disseny arquitectònic i disseny urbanístic
Forma i funció.
En el disseny és important aconseguir l'adequació de la forma del producte a la seva funció. Per fer-ho, els productes dissenyats han de ser ergonòmics, es a dir adaptats a la forma, a les característiques físiques i als moviments de les perdones. A més, la forma dels productes ha de quedar supeditada a les qualitats següents: rendibilitat, estètica i correspondència entre els aspectes tècnics i materials.
Elements visuals del disseny.
La línia té aplicacions diverses en el camp del disseny, algunes com a fases preparatòries d'un projecte i altres com elements estructurals dels dissenys.
La qualitat fonamental del pla com a element visual del disseny és la seva capacitat per crear la sensació d'espai trimensional. També pot oferir diferents efectes visuals: dinamisme, serenitat, etc.
La textura aporta al disseny sensacions visuals referides a la superfície dels objectes i són adaptades a la seva funcionalitat.
Elements visuals del disseny.
El color té molta importància en el disseny. És un element visual que, com la línia, el pla i la textura té qualitats expressives diverses.
Els aspectes estètics del color estan lligats gairebé sempre als psicològics. La psicologia del color del color estudia el conjunt de qualitats que les persones
atribueixen als colors i als diversos valors tonals de cadascun. Connotacions psicològiques atribuïdes a alguns colors: El blau es relaciona amb la sensació de
profunditat, placidesa i repòs; blanc amb clama, alegria, innocència, pau i puresa; vermell amb força, ambició, energia, passió....
El color d'un disseny fa que evoqui valors expressius o sensacions diferents: de realisme, de força i dinamisme o de fantasia.
– El color icònic es refereix a l'aplicació del color natural que se suposa que l'objecte dissenyat té en la realitat.
– El color saturat és l'aplicació del color pur als dissenys, aquest que fa que siguin més atractius pel consumidor.
– El color fantasiós es manipula el color d'un disseny, amb l'objectiu de produir una sensació d'inaccessibilitat, misteri o somieig.
Els aspectes estètics del color estan lligats gairebé sempre als psicològics. La psicologia del color del color estudia el conjunt de qualitats que les persones
atribueixen als colors i als diversos valors tonals de cadascun. Connotacions psicològiques atribuïdes a alguns colors: El blau es relaciona amb la sensació de
profunditat, placidesa i repòs; blanc amb clama, alegria, innocència, pau i puresa; vermell amb força, ambició, energia, passió....
El color d'un disseny fa que evoqui valors expressius o sensacions diferents: de realisme, de força i dinamisme o de fantasia.
– El color icònic es refereix a l'aplicació del color natural que se suposa que l'objecte dissenyat té en la realitat.
– El color saturat és l'aplicació del color pur als dissenys, aquest que fa que siguin més atractius pel consumidor.
– El color fantasiós es manipula el color d'un disseny, amb l'objectiu de produir una sensació d'inaccessibilitat, misteri o somieig.
Procés de creació.
El procés del disseny industrial està
constituït per dues fases de treball: el
projecte creatiu i la producció.
constituït per dues fases de treball: el
projecte creatiu i la producció.
Projecte creatiu:
1- Recollida d'informació.
2- Anàlisis de la informació ( Anàlisi comercial, anàlisi
funcional, anàlisi formal i anàlisi econòmica)
2- Anàlisis de la informació ( Anàlisi comercial, anàlisi
funcional, anàlisi formal i anàlisi econòmica)
La producció:
1- Creativitat
2- Art final
3- Realització i difusió
2- Art final
3- Realització i difusió
Anàlisi del disseny.
- A quin àrees dels disseny estan
destinades les següents imatges?
- Què et sembla essencial i què et
sembla accessori en la forma de
l'objecte?
- Descriu com s'empra els diferents
elements visuals del disseny.
destinades les següents imatges?
- Què et sembla essencial i què et
sembla accessori en la forma de
l'objecte?
- Descriu com s'empra els diferents
elements visuals del disseny.
2a SESSIÓ. Explicació teòrica del disseny gràfic.
EL disseny gràfic
Branca del disseny orientada a la composició d'imatges i textos per a la comunicació d'un missatge. Els missatges dissenyats poden canalitzar-se a través de diversos mitjans, tant impresos com digitals, com ara materials impresos, pel·lícules, animació, gràfica aplicada a productes, envasos, roba o senyals d'informació.
El dissenyador gràfic ha de conèixer els recursos que li proporcionen els diferents elements gràfics per transmetre el seu missatge. Aquest elements són, essencialment, els següents:
· Tipografia. A través d'aquesta, es comunica el missatge lingüístic.
· Les imatges poden ser fotografies o il·lustracions.
· Els colors tenen un valor simbòlic associat, i per tant, adquireixen un paper determinant en l'adequació del missatge al destinatari.
· L'espai compositiu del qual es disposa i que condiciona la forma d'ubicar els elements gràfics.
· El suport o mitjà de difusió per al qual es porta a terme el projecte de disseny gràfic.
. Àrees del disseny gràfic
Imatge corporativa Logotips, símbols, marques...
Embalatge Etiquetes, envasos, papereria, caixes, embalatges...
Comunicació visual Senyalitzacions, pictogrames
Disseny editorial Llibres, revistes, diaris, caràtules...
Disseny publicitari Anuncis, cartells, fullets, catàlegs, targetes...
Disseny d'espais Telons, estands, expositors....
Disseny web Pàgines web
Disseny multimèdia Vídeo, animació, imatges 3D ...
Embalatge Etiquetes, envasos, papereria, caixes, embalatges...
Comunicació visual Senyalitzacions, pictogrames
Disseny editorial Llibres, revistes, diaris, caràtules...
Disseny publicitari Anuncis, cartells, fullets, catàlegs, targetes...
Disseny d'espais Telons, estands, expositors....
Disseny web Pàgines web
Disseny multimèdia Vídeo, animació, imatges 3D ...
· Finalitats del disseny gràfic.
El disseny gràfic ha d'atendre les demandes dels diferents camps d'aplicació que comprèn. Entre les seves finalitats es destaquen:
· Vender És la finalitat de fullets, catàlegs, anuncis i cartells publicitaris de productes o serveis.
· Avisar És la finalitat dels misstages de text i alguns senyals indicadors.
· Indicar És la finalitat dels pictogrames de senyalització pública en espais oberts o tancats.
· Convèncer o informar És la finalitat de campanyes de conscienciació, generalment de serveis o organismes públics.
· Anunciar És la finalitat de cartells sobre diferents campanyes o esdeveniments.
· Avisar És la finalitat dels misstages de text i alguns senyals indicadors.
· Indicar És la finalitat dels pictogrames de senyalització pública en espais oberts o tancats.
· Convèncer o informar És la finalitat de campanyes de conscienciació, generalment de serveis o organismes públics.
· Anunciar És la finalitat de cartells sobre diferents campanyes o esdeveniments.
· El disseny de comunicació visual.
Els dissenys de comunicació visual o
de senyalització pública han d'incidir
amb força i rapidesa sobre la
percepció de les persones, per la
qual cosa han de permetre rebre i
interpretar la informació d'una
manera clara i inequívoca.
de senyalització pública han d'incidir
amb força i rapidesa sobre la
percepció de les persones, per la
qual cosa han de permetre rebre i
interpretar la informació d'una
manera clara i inequívoca.
· El disseny editorial.
El disseny editorial és l'àrea dels
disseny gràfic que engloba tots els
suports que donen cabuda a una
publicació impressa: revistes, diaris,
fascicles, llibres, catàlegs
publicitaris o culturals i tríptics.
disseny gràfic que engloba tots els
suports que donen cabuda a una
publicació impressa: revistes, diaris,
fascicles, llibres, catàlegs
publicitaris o culturals i tríptics.
Plantejament de l'activitat “Nosaltres llegim”. Recopilació d'estils de lletres i pictogrames. Esbossos i idees al diari personal.
Disseny dóna la portada d'un llibre utilitzant diferents tipus de tipografies i pictogrames. Dissenyar la portada d'un llibre utilitzant diferents tipus de
tipografies i pictogrames.
tipografies i pictogrames.
Els elements que intervindran en el disseny són:
1- Text: titular del llibre i nom de l'autor. Atendre a la grandària de la tipografia, color, composició....
2- Imatge: Combinant pictogrames, lletres o altres tipus d'imatges.
2- Imatge: Combinant pictogrames, lletres o altres tipus d'imatges.
Per inspirar-se:
3a a 5a SESSIÓ. Elaboració del projecte mitjançant el Gimp. Desar arxiu en jpg. Publicació al blog personal.
Eines del gimp
Mida de la imatge
· Imatge
· Mida de la imatge
· Mida de la imatge
Eina de selecció de color
Eina de farciment
Eina de text
Eina de tinta
6a SESSIÓ. Explicació de conceptes del disseny industrial.
El disseny industrial
El disseny industrial es pot definir com el conjunt de tasques de reflexió i materialització
que intervenen en la creació d'un producte. El concepte de disseny industrial va sorgir arran del canvi social que els països industrialitzats van experimentar al final del segle XIX i a principi del segle XX, i està relacionat, principalment, amb el desenvolupament econòmic i el creixement de la
producció i el consum.
Un bon disseny d'un objecte ha de complir tres condicions:
· Ha de ser adequat per a la funció per la qual va ser creat.
· Ha de cuidar la forma. En la dimensió més creativa, el disseny intenta cercar solucions
originals perquè l'objecte resulti agradable.
· S'ha de poder fabricar a través d'un procés industrial.
Butaca, Joe Cesare
Butaca vermella i blava, Gerrit Rietvelt
Característiques del producte de disseny
En qualsevol objecte de disseny, s'han d'apreciar tres característiques essencials:
· La unitat. Els elements que constitueixen un objecte han d'estar perfectament integrats formant un tot.
· L'estètica de l'objecte ha de respondre a determinats cànons estètics propis d'una època, d'una línia d'imatge o d'un determinat model que es pren com referència.
· La funcionalitat de l'objecte, que ha de ser adequada a la tasca per a la qual ha estat creat.
Eficàcia en el procés de fabricació
L'eficàcia en la fabricació té a veure amb aspectes com:
· L'economia. El desenvolupament i la producció de qualsevol objecte ha de preveure el cost de la seva execució i ha de cercar l'equilibri entre la qualitat i els mitjans utilitzats.
· La factibilitat. Els processos industrials que permeten portar a terme un determinat objecte han de tenir un nivell de complexitat ajustat als costos, a la qualitat del producte i al'ús
al qual es destina.
· El valor ètic. Es refereix a la producció responsable del producte i a l'us civic que se'n farà.
· La normalització. Hi ha normes nacionals i internacionals que estableixen les condicions de producció i l'ús dels objectes; el bon ús s'hi ha d'adequar.
El dibuix tècnic és el mitjà utilitzat pel dissenyador industrial per donar a conèixer les seves idees. Per afavorir l'intercanvi internacional dels productes i la competitivitat dels mercats, hi ha Organismes de Normalització, que fixen les normes, especificacions i reglaments, la qual cosa es coneix com a normalització (ISO I UNE).
La normalització és particularment important en dibuix tècnic, a causa de les seves característiques de precisió, objectivitat i universalitat.
Es troben normalitzats tots els elements relacionats amb la representació de formes a través de dibuix, com els següents:
· Els formats de paper, les seves dimensions i la
forma d'obtenció.
· Els tipus de línies que es poden utilitzar,
organitzades per gruix i tipus de traç.
· La retolació, dels documents tècnics, per evitar errors
i facilitar la compressió i la reproducció de textos.
· Les escales és la correspondència que hi ha entre la mida de la
representació d'un objecte sobre un dibuix original i la mida real
d'aquest objecte.
Mida del dibuix
Escala=----------------------------------
Mida de l'objecte
Tipus d'escala
Hi ha diferents escales segons la mida de l'objecte que es
representa i de l'espai del suport on se situa.
- Escala natural. Les mesures del dibuix coincideixen amb les de
l'objecte representat. Es representa amb l'expressió fraccionaria
1/1o 1:1.
- Escala de reducció. Les mesures del dibuix són menors que les
de l'objecte representat. Es representa amb l'expressió fraccionaria
½ o 2:2.
- Escala d'ampliació: Les mesures del dibuix són més grans que
les de l'objecte representat. Es representa amb l'expressió
fraccionaria 2/1 o 2:1.
· L'acotació consisteix a reflectir amb línies i xifres sobre un dibuix les dimensions d'un objecte i les seves parts.
Elements d'acotació:
- Línies de cota: són paral.leles a la part del contorn que
acoten i tenen la mateixa longitud.
- Línies auxiliars de cota: són perpendiculars als extrems del
contorn que s'acota.
- Xifres de cota: informen de la grandària real de la part
acotada. S'escriuen paral.leles a la seva línia de cota, al
damunt o interrompent-la.
Les acotacions han de respectar sempre les normes següents:
- Hi ha de figurar totes les cotes necessàries perquè el objecte .
- No s'han de repetir coses ni s'han de donar acotacions innecessàries.
- Totes les cotes s'expressen en la mateixa unitat.
Sistemes d'acotació
Acotació en sèrie
Acotació en paral·lel
Acotació combinada
Anàlisi de productes que consumim i repercussió al medi ambient.
· Quins productes i aliments consumeixes habitualment?
· Quina repercussió té el consum d'aquests productes en el medi ambient?
Plantejament de l'activitat “Nosaltres reciclem”
· Realitza el disseny d'un producte amb objectes reutilitzats o reciclats.
Per inspirar-te:
7a a 9a SESSIÓ. ·Realització de l'activitat. Esbossos al diari personal. Imatge creativa del producte elaborat (tècniques gràfico-plàstiques).
Per inspirar-te:
Disseny industrial, durada 4 minuts
http://www.youtube.com/watch?v=AC9SrDA10uk
10a a 11a SESSIÓ. Representació de les vistes de l'objecte i acotació en Qcad (Si l'objecte dissenyat és molt complex es reduirà en figures geomètriques senzilles).
· Crear capa per a cotes
· Barra d'eines. Eina cota
12a SESSIÓ. Exposició oral i visual dels treballs.
Bibliografia
El disseny industrial
El disseny industrial es pot definir com el conjunt de tasques de reflexió i materialització
que intervenen en la creació d'un producte. El concepte de disseny industrial va sorgir arran del canvi social que els països industrialitzats van experimentar al final del segle XIX i a principi del segle XX, i està relacionat, principalment, amb el desenvolupament econòmic i el creixement de la
producció i el consum.
Un bon disseny d'un objecte ha de complir tres condicions:
· Ha de ser adequat per a la funció per la qual va ser creat.
· Ha de cuidar la forma. En la dimensió més creativa, el disseny intenta cercar solucions
originals perquè l'objecte resulti agradable.
· S'ha de poder fabricar a través d'un procés industrial.
Característiques del producte de disseny
En qualsevol objecte de disseny, s'han d'apreciar tres característiques essencials:
· La unitat. Els elements que constitueixen un objecte han d'estar perfectament integrats formant un tot.
· L'estètica de l'objecte ha de respondre a determinats cànons estètics propis d'una època, d'una línia d'imatge o d'un determinat model que es pren com referència.
· La funcionalitat de l'objecte, que ha de ser adequada a la tasca per a la qual ha estat creat.
Eficàcia en el procés de fabricació
L'eficàcia en la fabricació té a veure amb aspectes com:
· L'economia. El desenvolupament i la producció de qualsevol objecte ha de preveure el cost de la seva execució i ha de cercar l'equilibri entre la qualitat i els mitjans utilitzats.
· La factibilitat. Els processos industrials que permeten portar a terme un determinat objecte han de tenir un nivell de complexitat ajustat als costos, a la qualitat del producte i al'ús
al qual es destina.
· El valor ètic. Es refereix a la producció responsable del producte i a l'us civic que se'n farà.
· La normalització. Hi ha normes nacionals i internacionals que estableixen les condicions de producció i l'ús dels objectes; el bon ús s'hi ha d'adequar.
Àrees
d'activitat del
disseny
industrial
d'activitat del
disseny
industrial
· Objectes de consum. Aquí s'inclouen objectes d'ús domèstic i empresarial.
· Mecanismes d'enginyeria. Pertanyen a aquesta àrea totes les peces necessàries per a la construcció de mecanismes complexos, com l'estructura d'un pont o els robots que formen part d'una cadena de muntatge.
· Mobiliari. El disseny industrial de mobles comprèn des del projecte de complexíssimes cadires de marca fins a la simplificació que permet el muntatge
personalitzat de mobiliari i el seu empaquetatge, emprat per algunes empreses internacionals d'aquest àmbit.
· Disseny tèxtil. És una àrea molt important en el món de la moda i comprèn la fabricació de vestits, teles i complements.
· Mecanismes d'enginyeria. Pertanyen a aquesta àrea totes les peces necessàries per a la construcció de mecanismes complexos, com l'estructura d'un pont o els robots que formen part d'una cadena de muntatge.
· Mobiliari. El disseny industrial de mobles comprèn des del projecte de complexíssimes cadires de marca fins a la simplificació que permet el muntatge
personalitzat de mobiliari i el seu empaquetatge, emprat per algunes empreses internacionals d'aquest àmbit.
· Disseny tèxtil. És una àrea molt important en el món de la moda i comprèn la fabricació de vestits, teles i complements.
La
normalització
del dibuix
tècnic
industrial
normalització
del dibuix
tècnic
industrial
La normalització és particularment important en dibuix tècnic, a causa de les seves característiques de precisió, objectivitat i universalitat.
Es troben normalitzats tots els elements relacionats amb la representació de formes a través de dibuix, com els següents:
· Els formats de paper, les seves dimensions i la
forma d'obtenció.
· Els tipus de línies que es poden utilitzar,
organitzades per gruix i tipus de traç.
· La retolació, dels documents tècnics, per evitar errors
i facilitar la compressió i la reproducció de textos.
· Les escales és la correspondència que hi ha entre la mida de la
representació d'un objecte sobre un dibuix original i la mida real
d'aquest objecte.
Mida del dibuix
Escala=----------------------------------
Mida de l'objecte
Tipus d'escala
Hi ha diferents escales segons la mida de l'objecte que es
representa i de l'espai del suport on se situa.
- Escala natural. Les mesures del dibuix coincideixen amb les de
l'objecte representat. Es representa amb l'expressió fraccionaria
1/1o 1:1.
- Escala de reducció. Les mesures del dibuix són menors que les
de l'objecte representat. Es representa amb l'expressió fraccionaria
½ o 2:2.
- Escala d'ampliació: Les mesures del dibuix són més grans que
les de l'objecte representat. Es representa amb l'expressió
fraccionaria 2/1 o 2:1.
· L'acotació consisteix a reflectir amb línies i xifres sobre un dibuix les dimensions d'un objecte i les seves parts.
Elements d'acotació:
- Línies de cota: són paral.leles a la part del contorn que
acoten i tenen la mateixa longitud.
- Línies auxiliars de cota: són perpendiculars als extrems del
contorn que s'acota.
- Xifres de cota: informen de la grandària real de la part
acotada. S'escriuen paral.leles a la seva línia de cota, al
damunt o interrompent-la.
Les acotacions han de respectar sempre les normes següents:
- Hi ha de figurar totes les cotes necessàries perquè el objecte .
- No s'han de repetir coses ni s'han de donar acotacions innecessàries.
- Totes les cotes s'expressen en la mateixa unitat.
Sistemes d'acotació
Anàlisi de productes que consumim i repercussió al medi ambient.
· Quins productes i aliments consumeixes habitualment?
· Quina repercussió té el consum d'aquests productes en el medi ambient?
Plantejament de l'activitat “Nosaltres reciclem”
· Realitza el disseny d'un producte amb objectes reutilitzats o reciclats.
Per inspirar-te:
7a a 9a SESSIÓ. ·Realització de l'activitat. Esbossos al diari personal. Imatge creativa del producte elaborat (tècniques gràfico-plàstiques).
Per inspirar-te:
Disseny industrial, durada 4 minuts
http://www.youtube.com/watch?v=AC9SrDA10uk
10a a 11a SESSIÓ. Representació de les vistes de l'objecte i acotació en Qcad (Si l'objecte dissenyat és molt complex es reduirà en figures geomètriques senzilles).
· Crear capa per a cotes
· Barra d'eines. Eina cota
12a SESSIÓ. Exposició oral i visual dels treballs.
AUTOAVALUACIÓ I COAVALUACIÓ DELS APRENENTATGES ADQUIRITS
| Després de realitzar l’activitat som o és capaç de: | Si | A vegades | No |
| Cercar informació per resoldre problemes. | | | |
| Realitzar correctament una exposició oral i visual. | | | |
| Elaborar esbossos i idees per resoldre el problema | | | |
| Realitzar una activitat creativa i correcta al problema plantejat. | | | |
| Publicar el treball realitzat, informació i idees al diari o blog personal. | | | |
| Participar activament a l´aula. | | | |
Bibliografia
- Ed. Santillana. Educació plàstica 4 ESO. Núñez, L., Barcelona.
- Ed. Santillana. Guia i Recursos 4 ESO. Núñez, L., Barcelona.
- Ed. Cruïlla. Educació visual i plàstica 4t Eso. Calvo , V., Oliva, J. Barcelona 2008.
- Ed. Teide. Dibuix 1r. Conde, Ángel, Barcelona 1993.
- http://recursostic.educacion.es/artes/plastic/web/cms/index.php?id=4704
- http://www.carolehenaff.com//
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Disseny_gr%C3%A0fic
- http://www.flickr.com/photos/perona/sets/72157611940376922/
- http://www.behance.net/viktorhertz
- http://www.cristinavergara.com/trabajo_ficha.php?idTrabajo=139
- http://www.ikkaro.com/reutilizar-objetos-cotidianos
- http://19bis.com/objectbis/
- http://ecodisseny-easd.blogspot.com/2010/03/objetos-reutilizados.html
- http://decoracion2.com/lamparas-recicladas/1436/
- http://www.youtube.com/watch?v=AC9SrDA10uk
- Ed. Santillana. Guia i Recursos 4 ESO. Núñez, L., Barcelona.
- Ed. Cruïlla. Educació visual i plàstica 4t Eso. Calvo , V., Oliva, J. Barcelona 2008.
- Ed. Teide. Dibuix 1r. Conde, Ángel, Barcelona 1993.
- http://recursostic.educacion.es/artes/plastic/web/cms/index.php?id=4704
- http://www.carolehenaff.com//
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Disseny_gr%C3%A0fic
- http://www.flickr.com/photos/perona/sets/72157611940376922/
- http://www.behance.net/viktorhertz
- http://www.cristinavergara.com/trabajo_ficha.php?idTrabajo=139
- http://www.ikkaro.com/reutilizar-objetos-cotidianos
- http://19bis.com/objectbis/
- http://ecodisseny-easd.blogspot.com/2010/03/objetos-reutilizados.html
- http://decoracion2.com/lamparas-recicladas/1436/
- http://www.youtube.com/watch?v=AC9SrDA10uk
No hay comentarios:
Publicar un comentario