GOOGLE EARTH
La tecnologia de Google Earth ens permet visitar reproduccions de diferents edificis i indrets del planeta reproduïts en tres dimensions. Un d’aquests edificis és una espectacular reproducció
del Museu del Prado on se’ns ofereix també la possibilitat de gaudir d’obres d’art del museu per poder observar-ne els detalls, les pinzellades, la qualitat de les pintures..., i reproduir-
les en una resolució molt alta (les imatges d’aquestes obres tenen fins a 14.000 milions de píxels).
Per a reproduir l’edifici cal escriure el nom del museu en el cercador, i activar la capa d’edificis en 3D.
L’aplicació Masterpieces disposa de 14 obres de la pinacoteca,com El jardí de les delícies d’El Bosco, Les Menines de Diego Velázquez, o El cavaller de la mà al pit d’El Greco. De
cada una se n’han realitzat centenars de fotografies (1.600, per exemple, en el cas d’El jardí de les delícies).
Per gaudir de les obres i observar els detalls que a simple vista
no podríem veure, hem de seguir els passos següents:
– Obrir el programa Google Earth.
– Activar la capa d’edificis en 3D.
– Cercar el Museu Nacional del Prado.
– Fes clic sobre d’una de les obres disponibles.
– Fes clic en l’enllaç per veure la imatge en alta definició.
– Podrem ampliar la imatge de l’obra i desplaçar-nos-hi observant-
hi tots els detalls.
del Museu del Prado on se’ns ofereix també la possibilitat de gaudir d’obres d’art del museu per poder observar-ne els detalls, les pinzellades, la qualitat de les pintures..., i reproduir-
les en una resolució molt alta (les imatges d’aquestes obres tenen fins a 14.000 milions de píxels).
Per a reproduir l’edifici cal escriure el nom del museu en el cercador, i activar la capa d’edificis en 3D.
L’aplicació Masterpieces disposa de 14 obres de la pinacoteca,com El jardí de les delícies d’El Bosco, Les Menines de Diego Velázquez, o El cavaller de la mà al pit d’El Greco. De
cada una se n’han realitzat centenars de fotografies (1.600, per exemple, en el cas d’El jardí de les delícies).
Per gaudir de les obres i observar els detalls que a simple vista
no podríem veure, hem de seguir els passos següents:
– Obrir el programa Google Earth.
– Activar la capa d’edificis en 3D.
– Cercar el Museu Nacional del Prado.
– Fes clic sobre d’una de les obres disponibles.
– Fes clic en l’enllaç per veure la imatge en alta definició.
– Podrem ampliar la imatge de l’obra i desplaçar-nos-hi observant-
hi tots els detalls.
http://www.googleartproject.com/
ANÀLISI D'UNA OBRA D'ART
http://www.artecompo.com/
La il·lustració
Es denomina il·lustració al dibuix o imatge que adorna o documenta el text d'un llibre.
2. il·lustració (v.Latin, lat. illustrare), (d'il·lustrar) sust. Estampa, gravat o dibuix que adorna o documenta un llibre. Component gràfic que complementa o realça un text. Les il·lustracions són imatges associades amb paraules. Això significa que podem produir imatges que porten un missatge, com les pintures rupestres, i els mosaics religiosos. Un bon punt de partida són els manuscrits medievals. Un aspecte important de la il·lustració és l'ús de dissenys bidimensionals, a diferència de les imatges pintoresques i espacials que tracten de captar la tercera dimensió.
http://es.wikipedia.org/wiki/Ilustraci%C3%B3n_%28dise%C3%B1o_gr%C3%A1fico%29
Història de la Il·lustració
“L'objectiu de tot art visual, és la producció d'imatges. Quan aquestes s'empren per comunicar una informació concreta, l'art sol cridar-se il·lustració”
No obstant això, art i il·lustració mai poden separar-se per complet, ja que l'última
es basa principalment en l'ús de tècniques artístiques tradicionals. Se li considera art en un context comercial. Per tant, les demandes socials, culturals, de difusió i econòmiques, determinen el contingut d'aquesta obra.
La seva història es remunta molts segles enrere; sorgeix en llibres i manuscrits, on apareix
inicialment com a suplement per evidenciar i complementar la informació de textos i escrits, això el podem veure en el llegendari Llibre dels Morts i en els Papyrus Ramessum que daten aproximadament del s.XIX a de C. així mateix hi ha altres vestigis de l'aparició de gràfics i dibuixos en cultures tan antigues com l'egípcia, on s'han trobat baix relleus i gravats, la qual cosa constitueix una valuosa informació sobre el seu desenvolupament i progrés cultural.
En l'edat mitjana, mitjançant l'anomenada il·luminació de manuscrits, iniciava ja, la
il·lustració dels llibres impresos.
El manuscrit il·luminat dels Celtes, en el s. IX, el Llibre dels Kells, mostra dissenys de patrons intercalats, basats en formes tipogràfiques. Aquest tipus de treballs religiosos, tendien a realitzar-se comunament en monestirs.“Aquests saltiris, i Llibre de les Hores, dels quals el més celebrat és potser: Els Trés Riches Heures del Duc de Berry, mostren autèntic mestratge en la pintura de miniatura, generalment sobre paper, emprant colors brillants de tremp, i or”.
La funció de la il·lustració en l'Edat Mitjana, va anar de vital importància, ja que els
únics que sabien llegir en aquest llavors, pertanyien a les classes privilegiades, juntament amb
els escribans. No obstant això, les imatges il·lustrades van ajudar d'una manera important
a convertir als pagans a la cristiandat. Mentre els escribans calcaven la tipografia, els
il·lustradors llauraven les petites plaques decoratives. Durant les croades va créixer l'interès
per obtenir textos il·lustrats, independentment del seu contingut religiós. En l'Imperi
Oriental Bizantí, (també en l'època de les Croades) es desenvolupo de manera important
la creació de ícones en miniatura, art posterior a la caiguda de l'imperi de Grècia.
La litografia es basa en el senzill principi químic que l'aigua i l'oli no són
solubles entre si; la imatge es dibuixa sobre una superfície plana d'una pedra amb
un *crayón, ploma o llapis d'oli, l'aigua s'escampa sobre tota la superfície per
humitejar totes l'àrees, excepte la imatge prèviament dibuixada amb base d'oli;
posteriorment s'estén tinta sobre la mateixa base, sobre la superfície de la pedra,
la quin s'adhereix sobre la imatge, però no a les àrees mullades de la pedra. Es col·loca
una fulla de paper sobre la imatge i s'utilitza una maquina d'imprimir per traslladar la
imatge entintada al paper.
Posteriorment a Anglaterra, un dels principals il·lustradors de començaments del s. XIX,
va anar William Blake, qui va desenvolupar les seves pròpies superfícies d'impressió emprant
un mètode d'aiguafort en relleu, el quin, després de la mort de l'artista va caure en
desús. No obstant això, el gravat en fusta va conservar la seva importància principalment en
la nova indústria de les revistes il·lustrades, que va ser prosperant al voltant dels anys
de les dècades dels 30 i 40 del mateix segle. A la fi d'aquest segle els *prerrafaelistas
van reviure l'interès pel gravat en fusta com s'aprecia en el treball d'Edward Burne-Jones, o en obres posteriors de Aubrey Bearsdley fins i tot en artistes influïts
pel Art Nouveau.
El gravat en fusta tenia avantatges considerables com la incorporació de blocs
de fusta en relleu, juntament amb els de tipografia d'iguals característiques, dins d'una
mateixa premsa el que aconseguia una impressió simultània. Estigui mètode d'impressió és el
primer que es realitza a partir d'una superfície plana (planografia).
No obstant això les investigacions per al millorament del procés van continuar, ja que
la preparació d'aquestes bases per a aquest tipus d'impressió eren massa lentes
i costoses. La primera edició de *Fausto, il·lustrada amb litografies de *August *Delacroix,
va aparèixer en 1828. Les dècades de 1860 a 1900 van ser la millor època de la litografia,
arribant a ser fins i tot el mètode més predominant per a impressió. La invenció de la
*cromolitografía en 1851, va introduir el color en les il·lustracions dels llibres, que fins llavors
s havia limitat al blanc i negre.
La litografia va predominar en el popular art del Cartell, permetent la seva reproducció a color
i amb grans dimensions.
El francès Jules Cheret (1836-1932), va anar probablement el veritable promotor del cartell
publicitari, va pertànyer al moviment que Robert *Koch cridaria “*Poster *Movement”,
quan va crear un estil propi, amb figures de dones alegres lluint grans escots.
Un dels artistes més carismàtics i fortament expressius d'aquest període va ser
el Conde *Henri Marie-*Raimond de Tolosa de Llenguadoc *Lauterc *Monfa, conegut com *Henri de
Toulouse Lautrec. (1864-1901), qui va crear l'art i la tècnica del cartell modern.
La simplicitat i economia van ser característiques fonamentals i descriptives de
la seva obra no obstant això, la capacitat d'observació i la síntesi del seu treball han fet
transcendir la seva obra per moltes dècades. De la mateixa manera que Paul *Gauguin, *Lautrec,
buscava convidar a l'espectador a participar en l'experiència de la forma i el color, raó
important per la qual el seu treball, fora de gran èxit. La seva curiosa aparença, que potser una
de les raons per les quals es va sentir relegat de fer una vida social normal i pel quin
va encausar la seva vida a l'hedonisme i al baix món del plaure i el vici.
Rebutjant la noció que l'art pictòric noble solament havia de plasmar-se en llenç i
a l'oli, el 1891, *Lautrec realitza el seu primer cartell, “*Moulin *Rouge - la *Goulue. –“avui fixen
el meu cartell en les parets de tot París”-, declarava *orgulñloso el pintor, seria el primer
d'una sèrie de 30 que realitzaria abans de la seva mort deu anys després. Els cartells
proporcionarien a *Lautrec la possibilitat d'ampliar en àmbit d'impacte del seu art, trencades
totes la limitacions pròpies de la pintura de cavallet; amb això no faria sinó consolidar l'èxit
que ja havia tingut anteriorment en l'exposició dels XX a Brussel·les i en la del
saló dels independents de París.
Altres artistes del modernisme es van consagrar en cos i ànima al cartell i a altres mitjans
artístic publicitaris. Tal vegada el més famós d'ells seria el checoeslovaco Alphons Dt..
Molta; qui al desembre de 1894 rebria l'encàrrec de l'actriu Sara *Bernhard, com a
anunci per a la comèdia Gismonda, de Sardou. L'exòtica ornamentació bizantina i el
subtil ús de color li reportarien èxit immediat fins a l'extrem que a partir d'allí
solament es dedicaria a la realització de cartells que anunciaven des d'obres de teatre fins a
marques de paper per a cigarrets i xocolates, pro sempre amb el toc inconfusible
d'imaginació i bellesa característiques de l'obra d'aquest important artista txec. En general,
la litografia tenia l'avantatge de tenir una aparença gairebé fotogràfica, però tenia un
procés llarg i molt costós.
Cap a finals del s. XIX, van aparèixer les primeres fotografies en alguns llibres impresos,
incrementant les possibilitats del realisme total de la il·lustració, la modernitat industrial
aporto molts avançaments, com el desenvolupament de plaques i superfícies més sofisticats, que
van afegir més *practicidad així com avanços en la maquinària i processos de revelat i
impressió de negativos.de la mateixa manera les tècniques fotogràfiques van ampliar també
les possibilitats de la reproducció d'il·lustracions, la impressió de *semitonos és un altre
procés excel·lent que facilito la multiplicació d'obres a tot color, mitjançant la
superposició de trames de diferents negres, fragmentades amb reticles per crear
tons.
Bons representants de la il·lustració reproduïda per aquesta tècnica van ser: Arthur
*Rackman i Edmond Dulac, els qui treballaven principalment amb aquarel·la, la que els
permetia la creació de les seves obres amb semitons.
Taller Il·lustració Montt · Olea
Il·lustradors
Edward Gorey
L'A és de Amy, que va rodar per una escales. La B és de Basil, atacat per uns óssos. La C és de Clara, que es va consumir sense remei”. I l'abecedari arriba a la Z de Zillah, “que va abusar de la ginebra”. Els petits macabres es diu aquest llibre. Edward Gorey, el seu escriptor i il·lustrador, és considerat per molts com un dels grans artistes del segle XX. Va néixer a Chicago en 1925, i com el seu paisà H.P. Lovecraft, va aprendre a llegir als quatre anys per abismar-se en la literatura de Poe, de Shelley i de Víctor Hugo. Quan va sortir del secundari va cursar un semestre en el Art Institute de Chicago, però li va tocar anar-se a les casernes d'Utah a fer treball d'oficina durant la Segona Guerra Mundial. D'aquest temps li anava a quedar l'infeliç record de veure com els seus compatriotes feien proves amb morters i gas verinós.
Després de la guerra va estudiar francès a Harvard, i es faria fama per la seva estampa de dandi atemporal, sempre excèntric. Expliquen que usava com a taula una làpida que ell i el seu company de cambra, el celebrat poeta Frank O’Hara, s'havien portat d'un cementiri proper. Expliquen que quan una amiga seva va estar internada, ell la visitava tots els dies i, per distreure-la, confeccionava lànguides nines de drap que després llançava dins de la primera finestra que veiés oberta d'un acte estacionat. Durant els seus anys d'estudiant va ser un dels fundadors del Poet’s Theatre de Cambridge. Va dissenyar el vestuari i la posada de Try Try! d'O’hara, de Drácula –que més tard faria per a Broadway–, i bona part dels pòsters promocionals. Es fascinava amb el surrealisme francès, el teatre *Kabuki i les peces curtes i musicals del teatre Noh.
Es va anar a viure a Nova York i va dissenyar les portades de Kafka, Proust i Conrad de la prestigiosa editorial Doubleday, per la qual també va il·lustrar textos de T. S. Eliot, Dickens, Wells i Updike. Era fanàtic de la dansa clàssica i no es va perdre ni una sola funció del New York City Ballet mentre va viure en aquesta ciutat. Arribava enfundat en un abric de pell de mapache i amb les seves sabatilles Conversi, que va posar en els peus d'un dels seus personatges més famosos, L'hoste dubtós, de 1957.
Com no trobava a ningú interessat a publicar el seu primer llibre, L'arpa sense encordar, va crear la seva pròpia editorial, Fantod Press en 1953 i ho va editar artesanalment. No va ser fins a 1967 que els seus llibres van trobar compradors captius a través de la llibreria d'un amic seu. I es va convertir en un profeta a la seva terra. Un profeta de culte.
Els seus llibres ja havien arribat a l'Argentina en format bilingüe per editorial Valdemar i si es busquen bé encara poden aconseguir-se. Però el que Guineu Rojo està fent ara és publicar-los tal com Gorey els va concebre originalment: en petit format. Va succeir que la seva creixent popularitat i els estocs buits ho van portar a compilar la seva extensíssima obra –més de cent llibres– en quatre toms, anomenats Amphigorey. Però fins a aquest punt ell va fer llibres petitons, objectes que es perden en una biblioteca, tal com les seves criatures es perden en l'arbitrària crueltat dels homes, en la desídia i en els mals del segle.
http://www.revistaenie.clarin.com/literatura/melancolica-muerte-ilustrador_0_481752026.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario